TRÀILER SINOPSI FITXA TÈCNICA FITXA ARTÍSTICA DOCUMENTACIÓ SOBRE EL PREMIO SOBRE LOS DOCUMENTALES SOCIALES FOTOS 
SINOPSI
Mujeres de todas partes del mundo hablan de su experiencia migratoria,
de su identidad, de la violencia de género y del papel de la mujer
en el mundo.
FITXA TÈCNICA
Títol en Castellà: Las migrantes
Títol en Anglès: Migrant Women
Direcció: Samuel Sebastian
Producció: sinCasa con la colaboración de CEAR-PV
Guió: Adriana Maria Gomes Souza
Fotografia: Ramon Quesada
Muntatge: Samuel Sebastian
Durada: 22 min
Amunt
FITXA ARTÍSTICA
Intervenen: Jenny Patricia Serrano, Dalia Izquierdo Chaves, Melvy Morales, Zubayzhat Shamjalova, Marcia Villagómez, Leonor Castaño Cano, Herminia Torres Aguilera, Isabel Rojas, Susanne
Amunt
DOCUMENTACIÓ
A partir del Premi Tirant
al Millor Documental Valencià de 2009
SOBRE LA REALITZACIÓ DEL
DOCUMENTAL
La migració és una realitat polièdrica que exigeix ser vista des de
molts punts de vista. D'aquesta forma, juntament amb CEAR - PV realitzem La
mar que ens separa, videocreació sobre migració i mitjans de comunicació de
masses (emesa per TVE Catalunya i nominada als Tirant l'any passat)
i El camino sin fin, llargmetratge sobre els primers dies
que passen a Europa un grup de 15 persones migrants, finalista als
Tirant d'enguany.
El moment de preparació de Las Migrantes va coincidir amb
la realització amb Fernando Herrera Inaraja, de Déu és blanc que
tracta sobre els migrants que són abandonats al desert del Sàhara per
les autoritats marroquines i mauritanes, de vegades en connivència
amb les espanyoles. Vaig pensar que aquest documental reflectia molt
bé la situació desesperada de moltes d'aquestes persones, però el punt
de vista era exclusivament masculí, així que vaig pensar que una visió femenina
era més que urgent. Em vaig trobar amb Adriana Gomes que estava realitzant
una tesi sobre aquest tema precisament i va ser fonamental a l'hora
d'estructurar els temes que ens interessava tractar: les motivacions
de les dones migrants, la seva situació actual, la seva visió de la
violència de gènere en el seu lloc d'origen i Espanya. La idea era
la d'un mosaic, ja que trobem dones migrants de quaranta continents,
encara que per desgràcia, no totes s'atrevien a parlar. La por és un
dels factors de la migració que mai es té en compte i resulta un dels
més terrorífics: moltes persones migrants i en particular dones, han
de fugir del seu país amb por, realitzen el seu periple migratori amb
por i quan arriben a un país d'acollida, les seves pors es multipliquen.
La meva idea des del principi era la de donar tot el protagonisme a
les dones migrants, per això en tot el documental només hi ha primers
plans d'elles i res més. Encara que la posada en escena és senzilla
(unes dones davant d'una paret blanca amb unes esquerdes que recorden
a les fronteres dels països), no ho va ser tant el tractament visual,
que em sembla fonamental a l'hora de causar un efecte dramàtic i que
penso que està molt descuidat en els documentals socials.
Amunt
SOBRE
EL PREMI
Resulta molt important trobar aquest documental, realitzat en una terrassa
i sense pressupost, competint contra documentals que han costat prop
de 50.000 €. Penso que el que ha valorat el jurat ha estat l'honestedat
de l'obra a l'hora d'abordar un tema en que molt pocs cineastes han
reparat, la situació de les dones migrants.
D'altra banda també cal tenir en compte que la crisi econòmica ha afectat
molt al món audiovisual, per aquesta raó precisament els que estem
acostumats a fer pel•lícules amb moltes idees per explicar i cap pressupost
hem sortit beneficiats, ja que realment la crisi no ha afectat a la
nostra forma de treballar, al contrari, per desgràcia ens hem trobat
moltes més realitats que explicar.
Amunt
SOBRE
ELS DOCUMENTALS SOCIALS
Admiro la feina d'algunes ong dedicades a la migració i que, tot i
rebre fortes pressions polítiques o dels escandalosos retalls econòmics
que pateixen, continuen amb el mateix compromís amb la realitat social.
Com a cineasta, una de les meves inquietuds és la de reflectir la societat
que m'envolta, per aquesta raó, no puc deixar de banda realitats com
aquesta. Quan treballo amb organitzacions com CEAR, penso que l'únic
que faig és posar en imatges el treball admirable de moltes persones.
FOTOS
 |
 |
 |
© Disseny web. EGEDA 2011
